L'alumnat que participa en el Projecte Comenius Do you think I'll fit in? ens farà partíceps de les seves experiències a través d'aquesta pàgina.
La colla del Comenius ha viatjat a l'Istituto Onnicomprensivo "Luigi Pirandello" de Lampedusa on romandran del dia 5 a l'11 de maig. Ens han enviat les primeres fotos de la seva estada i, de moment, només tenim la certesa que han menjat pizza!
Ara sabem que han fet més coses perquè ens les van explicant.
L'estada a Lampedusa va ser única, irrepetible. (MARTINA DUQUE)
El diumenge 5, es el dia que vam arribar a casa de la família després de bastantes hores amb transports. Pensava que a partir d'aquell dia hauria de contar dia si i dia també els dies que faltaven per tornar a casa i no va ser així al final contàvem els dies que faltaven per tornar a Lampedusa.
Tornant al tema, vam arribar al migdia a l'aeroport dallí, petit com os podeu imaginar en una illa de 12 kilòmetres.
Les famílies eren allí per recollir-nos, cascú va anar a la casa que li tocava, la meva companya es deia Sofia, molt simpàtica per cert. Hem va ensenyar tota la casa, entre les dos vam ficar la roba a l'armari,i al cap de 5 minuts ens va venir a buscar la seva mare que llavors ens vam presentar per anar a la comunió de la seva cosina. Per sort o desgracia no vaig anar a l'església, llavors ja era l'hora del banquet. El dinar bo, molt bo, igual o millor que aquí. Tothom hem deia coses d'Espanya no podien entendre que jo no volia que hem diguessin espanyola, si no catalana. Al cap dels dies ho van anar entenen gràcies al magnífic traductor.
A la tarda ens vam trobar algunes de l'institut i ens van ensenyar el port i Via Roma que era com el carrer principal, on hi ha totes les botigues.
En general tota la setmana allí va anar molt i molt bé. Amb moltes ganes de tornar a veure'ls a tots.
En el marc de les activitats organitzades dins d'aquest projecte, a l'INS Joan Solà hem dut a terme el taller Game Over, patrocinat per la Fundació Guttmann amb l'objectiu de sensibilitzar els joves abans d'enforntar-se a activitats de risc, ja sigui en l'oci o en la conducció.
Aquí teniu les primeres impressions que ens ha transmès la colla del Comenius en tornar d'Alemanya, i una síntesi de les activitats que van dur a terme aquells dies.
L'hàbit alimentari
El primer dia en arribar el sopar ja estava a taula.
A les 6'30 o 7 la gent comença a sopar. El menjar de casa era bastant bo tot i que menjaven molta mantega, que susbtitueix l'oli, embotits com per exemple el salami, xocolata i sobretot beuen aigua amb gas.
El menjar del mig dia era extrany i dinaven a les 12'30.
El segon dia vam menjar un estofat amb carn bullida i verdures que no ens va agradar massa, el tercer dia hi havia amanida amb salsa i pollastre rebosat amb pa ratllat i atmelles i el quart dia vam menjar per lliure en un MCdonals amb els alemans.
Per esmorzar les families ens feien bocates ja siguin de mantega amb embotit o formatge o com es en el meu cas de nutella. També portavem cadascu una fruita, no molt bona.
No s'acostumava a berenar tot i que la gent d'allà menjava xocolata.
L'últim dia vam fer un sopar col.lectiu amb totes les famílies. Casi tot eren amanides, pasta cuinada, una sopa, diferents torrades, i el més bo era el postre, unes magdalenes amb trossets de xocolata i un coc amb una crema per damunt i lacasitos.
El "psicòpata"
Vam anar a visitar un monument en honor a la gent que havia mort a l'holocaust de la segona guerra mundial. Era una plaça bastant gran, amb moltes pedres rectangulars que formàven un laberint, que a mesura que entraves cap a dins, s'anava fent més profund i tètric.
Un cop vàrem arribar, ens vam dispersar en grups de dos o més persones per dins, i vam acordar que un quart més tard sortiríem a fora.
Hi havia una parella la qual eren la Iria i l'Anna Nadal que -segons elles- anàven passenjant per l'interior del laberint, i de sobte, les va començar a perseguir un home que era rús i feia pinta de tocat del bolet. Elles anaven girant espressament sense parar per veure si l'home les seguia de veritat, i efectivament, aquella persona les estava seguint. Es va girar i, elles diuen que aquell home les hi va començar a fer signes com si fòs mut, en aquell moment van arrencar a còrrer tant com van poder i van sortir cap a fora, on èrem tots.
Un cop allí, ens van explicar el que havia succeït i no s'ho creia ningú. En acabar, vàrem veure sortir un home tal i com elles ens havien descrit, era ell.Les dos noies, anàven amunt i avall perquè veiéssim que realment les seguia.
Quan va ser l'hora de marxar, vam marxar tots ràpidament i vam creuar el pas de zebra com a llebres, quan anava a creuar el "psicòpata", es va posar el semàfor en vermell i no va poder travessar. Ens vam girar i el vam veure amb una mirada de ràbia, acte seguit, se'n va anar en direcció oposada.
Roger Canal
La família
A l'arribar a Stahnsdorf, el seu poble, els seus pares em van xocar la mà i es van presentar. Van ser molt amables i agradables amb mi. Van ensenyar-me la casa i de seguida em van pujar les maletes al dormitori.
Em van preguntar si necessitava alguna cosa. Es preocupaven molt per mi, per a què em sentes bé. Ni el pare ni la mare sabien parlar l'anglès, i la Luisa, la noia, ens havia de traduïr tot el que dèiem. El seu pare sempre reia, i la seva mare sempre parlava molt, mai estava callada. Allà jo em sentia molt bé.
El menjar que feien a la casa era realment bo, s'assemblava al d'aquí, però l'únic, que al pa, en comptes d'oli, hi ficaven mantega, que a mi no m'agradava gens.
El pare, dimecres per la tarda, va decidir de portar-nos a la Luisa i a mi a veure Potsdam, una ciutat amb uns parcs preciosos i ruines antigues. Ens va portar a veure el Parc Sanssouci, era increïble, molt gran.
Vam passejar i el vam visitar de dalt a baix. Per les tardes miràvem la televisió i a mi em deixàven el portàtil per connectar-me a internet. M'ho deixaven fer tot. Un dia a la nit, la Luisa i jo, ens vam ficar a mirar fotos. Jo li vaig ensenyar fotos de l'institut, dels meus amics i de la meva família i ella també de la seva. Ella tenia una càmera rèflex i em va mostrar les fotos que havia fet a flors, a l'aigua, al seu gos i a diferents paisatges. A les dos ens apassionava la fotografia. Teniem moltes coses en comú. La Luisa era una persona adorable, mai l'oblidaré i a la seva família tampoc.
La Luisa i jo al parc Parc Sanssouci
Maria Prunera
VIATGE A ALEMANYA
El segon dia vam anar de compres per la tarda, tot i que la majoria vam anar a diferents llocs per separat amb les seves famílies, jo vaig anar-hi amb la meva companya, els seus amics i els seus companys d'intercanvi, amb la sort de que un dels companys dels seus amics era el Genís.
A dos quarts de cinc de la tarda vam arribar a Berlín i vam anar cap a un centre comercial. Vam quedar a les sis en un lloc determinat del centre i vam poder anar a la nostra. El centre comercial era enorme, amb tot tipus de botigues repartides entre quatre plantes. El sostre era molt curiós, era una mena de peixera però projectada per uns canons que estaven a una mena de Torre Eiffel que havia a tots els pisos entre les escales mecàniques. La nostra idea era comprar els records per la família i després de buscar una bona estona finalment vam trobar una botiga amb coses de Berlín, com per exemple imants tasses, jocs de cafè, bufandes de l'equip de futbol...
Finalment ens vam decidir per comprar una caixeta de bombons de l'equip de futbol i imants per a la nevera. Aquí sota hi ha fotos de centres comercials.
.jpg)
Centre Comercial Schönhauser Allee Arcaden
Centre comercial Alexa
Nerea Moreno Pena
Els transports
El primer dia a Alemanya no sabíem ben bé on havíem d'anar i on havíem quedat amb les famílies alemanes, i ens vam passar tot el dia pujant en trens, metros i autobusos (tot això, a més a més, després d'haver baixat de l'avió).
Quan vam pujar en un metro, aquest es va parar de sobte en una estació i no continuava. Tothom va tenir que baixar obligatòriament allí, i quan vam preguntar què era el que havia passat i ens van explicar que el metro del davant s'havia incendiat, ens vam queda bocabadats.
El Leander, que era l'alemà del Genís, ens va dir que era normal el que li va passar al metro, perquè allí cada setmana passava algun problema amb els transports.
Després d'haver agafat el metro, vam pujar a molts autobusos que eren encara més estrets.
En un d'ells, com que pujàvem amb les maletes i les motxilles i érem un grup molt nombrós, molta gent ens mirava amb mala cara i ens espentejaven perquè, sense voler, com que no hi cabíem, els copejàvem. A continuació, una dona que anava amb el seu fill ens va començar a cridar i renyar amb alemà, i els professors ens van explicar que la dona deia que necessitava passar, que li era urgent, però estàvem tots tant apretats i junts i amb les maletes per baix que ens era gairebé impossible. Al final, alçant totes les maletes i arrimant-nos tots a un costat va poder passar, tot i que vam fer bastant escàndol.
A part, la gent d'Alemanya no parla gaire i són una mica tancats, i cada cop que pujàvem a un transport públic nosaltres començàvem a cridar i a parlar perquè hi estem acostumats, i la gent d'allí ens mirava malament perquè érem els únics que ens sentíem. De la gent d'Alemanya, ningú parlava entre ells, i com que ens van veure mirant a un mapa i estàvem una mica perduts, un home ho va notar i com que també parlava anglès ens va indicar on ens trobàvem, a on havíem d'anar i per on havíem de passar.
Nosaltres li vam donar les gràcies i més tard, quan encara estàvem en un autobús, els professors d'Alemanya van trucar dos o tres vegades al Miquel Àngel preguntant on ens trobàvem.
Com que no sabíem on havíem quedat, els professors alemans ens van entendre i van decidir de que paréssim a la següents parada i que al final serien les famílies alemanes les que ens vindrien a buscar allí amb el cotxe. Així doncs, totes van anar passant per allí i nosaltres vam pujar al cotxe corresponent.
Iria Agustí Gracia 3r B
EL BOIG DEL LABERINT
El dia que ens van portar a visitar Berlín, vam anar a
veure un monument fet amb pedra en forma de laberint que commemorava a les
persones mortes a l'Holocaust. El Miquel Àngel ens va explicar una mica el que
sabia sobre la història d'aquell monument i vam quedar a l'altra banda per
reunions al cap de 15 minuts.
Ens vam tornar a separar
i vam anar fins als autobusos. Just en el moment que vam acabar de passar per
un pas de vianants es va posar vermell i aquell home ja no ens va poder seguir
més i va anar fins a dins d'un bosc i ja no el vam veure més.
Ens vam tornar a separar i vam anar fins als autobusos. Just en el moment que vam acabar de passar per un pas de vianants es va posar vermell i aquell home ja no ens va poder seguir més i va anar fins a dins d'un bosc i ja no el vam veure més.
Maria Ribes Albana 3r B
L'ESCOLA GYMNASIUM STAHNSDORF
.JPG)
Aquest institut està situat a Stahnsdorf però
hi van alumnes de Teltow, Kleinmachnow i Stahsdorf. L’edifici en el que fan classe és provisional
però de totxo. Hi ha uns 400 alumnes, 15 classes i 27 professors. Fa uns 4 anys
que està en marxa.
Tenen un edifici nou en construcció, preveuen
que a l’estiu estigui acabat. L’edifici és enorme. Tota l’estructura i l’exterior
està feta, només falten els acabats interiors. Al costat de l’escola hi ha el
pavelló, que ja està en ús pels alumnes a les classes d’educació física.
Vam anar-hi dimarts i vam visitar els dos
edificis. Al pavelló hi vam fer bàsquet amb cadires de rodes.
.JPG)
Mireia Carré (3r C)
2 comentaris:
FESTA DE COMIAT.
El dijous per la nit, els catalans els alemans, els italians i els turcs vam fer una festa de comiat, ja que teòricament divendres ja marxàvem.
Ens vam fer molt amics amb els alemans, ens ho vam passar genial amb ells!
cada familia portava alguna cosa per sopar al "clab". vam arribar a les 19.00, que era l'hora que començava, el director del col·legi d'alemania ens va donar les gràcies per haver vingut, i després ens va repartir uns calendaris que havien fet els alumnes del institut.
Al acabar de sopar ens vam fer fotos amb tothom i vam estar parlan tota la nit, ningú volia marxar, però era l'hora ( les 9 de la nit) el temps va passar volant!
Una mica més tard vam marxar cap a casa, estàvem molt cansades, encara que fos aviar, ja ens vam acostumar al horari d'allí.
Al arribar a casa, la Maria Manen i jo, ( que estavem les dos a la meteixa casa) ens vam duxar i vam preparar la maleta.
Anna Miret 3rC
UNA AVENTURA A L'AREOPORT
Estàvem dinant a un centre comercial de Berlín, quan de sobte em va trucar la Maria Ribes i em va dir que corréssim perquè l'avió estava a punt de despegar. Nosaltres ho trobavem estrany perquè els professors ens habien dit que l'avió marxava a les 6 de la tarda, però en realitat marxava a les 3 i 10.
El Genís i jo vam començar a córrerfins a l'estació de tren per agafar les maletes que teniem guardades i anar corrents a l'areoport.
Al arribar allí els professors ens van partir en dos grups i vam pujar amb un taxi per anar a l'areoport. A l'arribar allí tots corriem per poder facturar les maletes, però ja estava tancat.
El Miquel Àngel i l'Anna es van quedar amb les maletes per si les podien aconseguir facturar i nosaltres vam anar al detector de metalls.
A la Iria, la Judit Panadés, la Maria Manen i a mi ens va pitar el detector de metalls, així que una dona ens va tenir que inspeccionaar i encara vam perdre més temps.
La Judit Panadés, la Maria Ribes i jo estavem esperant a que els altres acabessin del detector, llavors jo per casualitat vaig mirar per la finestra de l'areoport i vaig veure que el nostre avió de "vueling", ja estava preparant-se per despegar.Tots ens vam quedar bocavadats. Habíem perdut l'avió!!
Ens vam quedar a sopar a l'areoport i vam anar a dormir amb un hotel d'allí a la vora.
Els professors ens van dividir en dos grups: La Maria Ribes, la Judit Panadés, la Mireia Carré, la Nerea Moreno i jo vam agafar el vol de les 8:50 del matí i la Iria Agustí, la Maria Prunera, la Maria Manen el Roger Canal i el Genís Gràcia, van agafar el vol de les 4:30 de la tarda.
Al final tot es va solucionar i vam arribaar sans i estalvis a casa.
Si no haguéssim trobat aquest vol, hauríem d'haver esperat fins dimecres per venir aquí amb autocar o agafar un vol fins a Frankfurt i després un altre fins a Barcelona.
Anna Nadal Bañeres 3rB
Publica un comentari a l'entrada